martes, 27 de julio de 2010

EL MEU AVI JOSEP

No és que pugui recordar moltes coses del meu avi Josep Torrents perquè el vaig poder disfrutar poc temps (va morir massa aviat). Ell era tramviaire i estimava molt tots els seus néts. A mi se’m va endur un dia a viatjar en tramvia i recordo l’orgullós que es posava quan em presentava a als seus antics companys de feina. Com que era ex empleat de Tramvies de Barcelona, podia pujar de franc, igual que jo perquè era petit i no pagava. Aquell dia vam agafar un del tramvies de dos pisos (anomenats "amb imperial").
Recordo alguna anècdota viscuda amb ell, com aquell dia que va venir a casa per cuidar-nos (al meu germà i a mi) mentre la mare anava al mercat. Jo tenia un dit on m’havia sortit una mena de furóncol infectat i ell va treure una petita navalleta amb la que volia obrir-me’l i curar-me’l. Va ser tot un espectacle: jo corrent per tot el pis i ell empaitant-me, finalment no va poder-me enxampar.
Crec que el meu cosí Josep Torrents, també podria explicar moltes coses d´ell perquè varen viure plegats (al mateix pis, molt de temps), encara conservava un uniforme de tramviaire que era de vellut marró i se’l posava en alguna ocasió. No he esbrinat mai si el meu avi va ser cobrador o conductor. Dels tramvies de l’època sempre m´havia fet molta gràcia el que deien els rètols del cotxe: “PROHIBIDO EL FUMAR Y EL ESCUPIR EN EL INTERIOR DE LOS COCHES”. Això d’escopir, pel que sembla, era molt corrent perquè a quasi totes les sales d´espera hi havia unes escopidores de porcellana que a mi sempre m´havien estranyat.

1 comentario:

Unknown dijo...

No hay faltas de ortografía, eh???
Al menos, que yo detecte...
Ayer pasé por Castellfollit de Riubregós, que lo sepas, pueblo de tu abuelo!